No dono pas a res
i t'ho explico tot sense paraules.
Les meves mans no busquen
sinó respondre't,
a allò que encara no se sap.
Serem investigadors
del que encara no ha passat
però tenim al pensament que passi.
Doncs hi ha persones
predestinades a estimar-se
i d'altres a voler estimar.
Com que encara
no ho he pogut esbrinar,
no sé en quin grup posar-me.
Espero que tu em sàpigues guiar.
No ho sabem
però ja està tot fet.
Preparat el camí
l'acció és un sospir
que ens porta a nostra fi.
I després diran
que mai fou així
però jo sé
i tu saps,
que ja fa temps,
estava tot escrit.
Lamentablement no sé res d'aquesta antiga escriptura.espero que sàpigues trobar el teu camí.
ResponEliminammmmm que tendre es merabellos ojala em diguesin ami aixo jejeje infinits y exclusius jejej per una poetissa molt especial muaa
ResponEliminaSUPERLATIU,....HI MANQUEN ADJECTIUS PER A SIGNIFICAR UN POEMA AMB TANTA BELLESA INTERIOR,QUE SOLS TU EN SAPS DESCRIURE I ENSENYAR-NOS A VIURE`L DE MANERA TAN PLENA...LES MUSES SON TEVES CARI.:)
ResponEliminaLi dona la rao a Juan, et sento proppera i tendra,i estic aprenen a estimar-me. Adeu i petonets. ja soc fan del blog tambe
ResponElimina