Tota teva

Ho sabies des del minut u

que ens vam veure.

Quan encara les siluetes 

es mostren desdibuixades.

Quan es mira a l'infinit

i sols es distingeix el desig

més que la forma humana.

Però jo, 

també caminava.

Quantes vegades 

he repetit aquell instant 

quan surten a passejar les fades.

La sorpresa del moment

es vesteix amb un somriure

d'il·lusions contingudes.

Per continuar caminant plegats

sense rumb fix

que per nosaltres no té importància.

Quan un no sap que dir

ni on mirar.

Quan la distància més curta

llarga és fa.

Quan desapareix tot el que t'envolta

i penses que de massa gent estàs rodejat.

Sols llavors,

et comences a plantejar

el per què el teu cor marxa ràpid

i no el pots aturar.

Els ulls no menteixen

i sempre diuen la veritat.

Sense dir paraula

ja ho saps.

Sóc tota teva,

no importa el moment 

ni quan.

Els llaços ja ens han lligat

des del minut u 

que ens vam veure.

 

Petites perles

Escoltant l'aire 
respiro paraules del meu interior
que em fan imaginar que volar
no és pas tan difícil
com sempre se m'ha contat.
Si tanco els ulls sóc lluny d'aquí
on ningú em sap reconèixer.
Una persona més
entre moltes, 
que diàriament somien.
Tothom vol fer realitat
petites perles 
del seu particular mar.
On el valor és incalculable
i no serveix cap moneda per comprar.
Per què els somnis tenen això.
Valuosos
i normalment intransferibles.
Llàstima que s'hagi de despertar.
En algun moment,
en algun instant,
la bombolla de sabó
acaba petant.
Per tornar a créixer en la nit
si màgia es benvolent
i torna a mi sense preguntar.
Necessito els següents ingredients
per tornar-te a crear.
Amor de mitja nit.
Un pessic de desig.
Dolcesa amb quantitats industrials.
Intencions descontrolades
que inundin el nostre llit
de petites perles de mar.

Si hi ha un ara...

Quan tot ho pensava acabat
he trobat el fil que m'ha fet continuar.
Ja no vaig per les tenebres.
La teva llum sé que hem guiarà
doncs no cal ser diferent
per ser especial.
No necessito res més.
A ningú més cridaré
doncs ja torno a tenir
amb tu recer.
El teu cos serà el meu abric
quan arribi de nou el fred.
Els petons el color que pintarà
el nostre hivern.
Per que amb tu no vull demà
si hi ha un ara continuat.
Vull gaudir-te tots els instants.
Els petits i els importants.
Dibuixarem somriures
de les estones tristes
on ens puguem trobar,
sempre pensant 
que el destí està de la nostra part,
així els desitjos floriran.
La vida sovint
fa i desfà sense contemplacions.
L'amor és un instant
que s'ha d'aprofitar
abans que ens digui no.

Complicitat

No calen paraules 
per que m'entenguis.
Els teus ulls ja llegeixen 
els meus llavis
millor que jo parlo.
Si els tanco 
em puc imaginar el teu tacte.
El que fa dies que enyoro.
Com nen petit busco consol
en olor que recordo.
Sovint penso
que va ser d'aquell amor
que amb petits gestos
s'omplia de complicitat
del que vaig caure ferida de mort.
I tu tornes i em dius
que res s'ha perdut
doncs en les teves mans
has recordat tots els minuts.
Aquells de llàgrimes
i de riures.
Els de passions
i nueses,
per que el nostre desig 
no ha entès mai de roba.
Recordes el primer dia
quasi millor que jo.
Doncs a mi em vas fer tancar els ulls
per rebre
el teu primer petó.
No calen paraules 
per que m'entenguis
doncs el proper dia que vegi
la màgia vindrà a mi
vestida de complicitat.
Tornaré a tancar els ulls
i em deixaré, 
de nou,
estimar.

Acariciant les paraules

El que incita
és el que no s'ensenya.
És el que s'imagina
el que teixeix la teranyina
del que no es vol deixar escapar.
Acariciant les paraules
farem camins
que mai,
vam arribar a pensar.
Per que així és com es comencen
les millors coses,
de forma casual.
La teva veu
em captiva els sentits, 
embolicant-me.
Hi ha un moment que sobra tot.
La llum.
La roba...
Bé tot no.
Benvingudes les carícies.
Els petons incontrolats.
El gust de la teva pell
que mai 
em canso de tastar.
La subtilesa d'aquell tirant
que es deixa caure esquena avall
desafiant la gravetat.
Sensualitat de moviments.
Els actes ja es faran.
Per que sempre hi ha el moment precís
per gaudir
del que la vida ens convida a sentir.
T'estic esperant
en cada racó que batega el meu cor
doncs quan em comencis a tocar
aquest, pararà.
Per que la distància és
el que nosaltres volem que sigui.
Acariciant les paraules
l'amor es fa.

Carpe diem

Allò que ningú ens diu
però tothom intueix.
No hi ha res com aprofitar el moment,
per si aquest,
no torna mai més a venir.
Les flors que surten
no són les mateixes d'ahir.
Aquestes, ja van florir.
Diuen que sempre hi ha un tu
per a un mi.
Però no sé si en somnis vaig imaginar
la boca d'on va sortir...
Carpe diem.
És el moment indicat.
Ni un segon més em vull esperar.
La vida comença allà on em vas deixar.
Esperant una resposta
en forma de llàgrima pobra
que renaix del silenci
contesta està buscant.
T'obriré les mans
per si les vols agafar.
I si no volaré,
marxaré lluny per potser no tornar
buscant altre cor
que em vulgui atrapar.
Sé que no sóc cap tresor
més sé el que sóc.
Un carpe diem distret
que un dia es va passejar 
i es va perdre buscant
fantasia
al teu costat.

Llàgrimes

D'aquelles salades que rodolen per galtes.
De les que cremen dins 
encara que humides surten.
De les que maten.
De les que criden.
De les que demanen ajuda
quan el cor s'encongeix
i es necessita de mocador,
per eixugar-les.
Llàgrimes.
De les que es pensen 
que sols tenen els altres.
De les que et venen a buscar
sense avisar-te.
El refugi del dolor.
Un crit sord dins el cor
buscant consol
de braços,
que no importa mullar-se.
La fel en la boca.
Sol·licitud sense porta.
Allò que es trepitja
i no importa.
Sóc com el peix fora de l'aigua.
Com estranger en terra estranya.
La peça del puzle que falta
dins d'un trosset de la meva ànima.
Llàgrimes.
Records que s'intenten oblidar
però que a vegades surten a passejar
impunes a un sentiment
que desitjo ofegar.
Crec que el que avui em toca,
és plorar.