Quan tot ho pensava acabat
he trobat el fil que m'ha fet continuar.
Ja no vaig per les tenebres.
La teva llum sé que hem guiarà
doncs no cal ser diferent
per ser especial.
No necessito res més.
A ningú més cridaré
doncs ja torno a tenir
amb tu recer.
El teu cos serà el meu abric
quan arribi de nou el fred.
Els petons el color que pintarà
el nostre hivern.
Per que amb tu no vull demà
si hi ha un ara continuat.
Vull gaudir-te tots els instants.
Els petits i els importants.
Dibuixarem somriures
de les estones tristes
on ens puguem trobar,
sempre pensant
que el destí està de la nostra part,
així els desitjos floriran.
La vida sovint
fa i desfà sense contemplacions.
L'amor és un instant
que s'ha d'aprofitar
abans que ens digui no.
VISQUEM AQUESTS MOMENTS MAGICS AMB TOTA LA PLENITUD DEL CAS,ASSABORINT-LO A CADA MOMENT COM SI FOS L'ULTIM
ResponEliminaNo t'has pas de emmoinar,Marta. Ningú amb dos dits d'enteniment s'apartaria de tu. Representes la luxúria, l'amor, la tendresa, la alegria. Qui pot ser l'incaut que es deixi perdre els colors dels teus petons. Jo, si pogués no ho faria per res del món.
ResponEliminaNo patesquis un amor així just te un temps, es present infinit, vull dir s'amor que mai acaba...
ResponElimina