De les que cremen dins
encara que humides surten.
De les que maten.
De les que criden.
De les que demanen ajuda
quan el cor s'encongeix
i es necessita de mocador,
per eixugar-les.
Llàgrimes.
De les que es pensen
que sols tenen els altres.
De les que et venen a buscar
sense avisar-te.
El refugi del dolor.
Un crit sord dins el cor
buscant consol
de braços,
que no importa mullar-se.
La fel en la boca.
Sol·licitud sense porta.
Allò que es trepitja
i no importa.
Sóc com el peix fora de l'aigua.
Com estranger en terra estranya.
La peça del puzle que falta
dins d'un trosset de la meva ànima.
Llàgrimes.
Records que s'intenten oblidar
però que a vegades surten a passejar
impunes a un sentiment
que desitjo ofegar.
Crec que el que avui em toca,
és plorar.
Anava a dir que no ploressis, però si Marta, vessa llàgrimes i alivia aquest ofeg que et castiga el cor. Deslliura't de falsos fantasmes que t'han fet presa ara. però és transitori, és un mal moment, demà tornarà a sortir el sol i les llàgrimes no seràn res més que un dolorós record.
ResponEliminaTriar per triar llàgrimes d'emoció quan es vessa molt d'amor, quan et commou quacú que t'estimes i et dona felicitat, llàgrimes que gaudeixen de moltes rialles...
ResponEliminao llàgrimes d'anyorança, de records, ... per aquells que ja no tenim a prop ... (mrc)
ResponEliminaLes teves paraules m'han recordat fil per randa el que han estat les meves llàgrimes fins fa poc. Però quan vaig acceptar la causa que les generava, vaig aprendre a plorar, i avui com bé dius "toca plorar"
ResponEliminano et vull veure mai aixi ni i9maginarte el poema pot ser guenial pero nomes d'imaginar menosmal que no el vaig lleguir ahir m,uaaa estrelleta
ResponElimina