Inicial de...

El meu pensament té ales
i fins a tu vol tornar a volar.
Els temps passats no seran millors
que els que ens queden per guanyar.
Cada pas ja fa el camí,
que ningú pot esborrar...
Per bé o per mal,
així serà.
Cada moment un record.
Cada segon un instant.
Dibuixat en un paper
vas escriure la inicial
de la que volies ser viatger,
per entrar dins el meu cor.
Que difícil em serà,
si mai t'he d'oblidar.
Millor no pensar.
Em guiaré pel meu instint 
que em diu que aquest instant,
segur,
el faré llarg.

Envasat al buit

El plastifico.
No deixo que li entri l'aire
i li trec el que té.
Pot ser així,
em duri eternament.
En la seva atmosfera
es mantindrà fresc com el primer dia.
No és marcirà,
ni canviarà de color.
Tindrà el mateix gust 
i la mateixa textura.
El de la primera dolçor.
El del primer petó,
que diu que es roba
i es desitja donar.
En paper transparent el deixaré,
per si el vull contemplar.
No és que no el vulgui fer servir,
sols, envasat al buit, el vull mantenir
per si mai em fa falta. 
I si alguna vegada,
aquest se'm fa malbé,
et vindré a recordar
si em pots donar més amor,
per envasar-lo al meu cor.
Així és com el vull tenir.
Guardat per mi,
per si tu no el vols.

Tasta'm

Tenir-te és el gust,
que em faltava per tastar.
El que van veure els meus ulls
ho desitjava el paladar.
No vaig dubtar-ne ni un segon.
T'havia de provar 
ni que fos l'últim desig,
per complir en aquest món.
No em podia quedar amb les ganes
de saber, si eres ficció o realitat.
Cada pam del meu cos
necessita reacció 
de saber, si em volies a mi
o al que realment jo sóc.
Tasta'm i potser sabràs
que el gust del que no es proba
mai es pot imaginar.
Vaig passar el dit 
per la teva pell i vaig descobrir,
que els sentits es fan més grans,
si aquests ens surten de dins.
I es que un cop havent provat,
jo en vull tornar a repetir.
El gust és meu,
sempre,
al teu costat.

Descobriments

Aquest és l'últim moment 
per decidir,
per saber,
per explicar,
que tot el que es mou
no és aire pels pulmons, sols.
Deu haver alguna cosa més.
Alguna cosa que em fa vibrar,
que em fa pensar que,
no és el que sóc
sinó el que tu em vulguis donar.
El condiment que et fa especial.
Difícil de definir.
Aquell gust que agrada,
sempre de repetir.
La cançó que enganxa 
i no paro de cantar.
Descobriments que sempre 
ja es queden amb mi.
Per bé o per mal.
Això no ho sé.
Potser en l'últim moment decidiré,
si l'amor és condició
o passa a ser un sentiment.

Et dic la veritat

Les paraules,
no vesteixen a les persones,
ho fan els seus actes.
Si el camí et resulta llarg,
no et preocupis,
em tindràs al teu costat
si em necessites.
Les meves mans seran bastó
on trobaràs suport.
La meva veu la guia
en mig de la fosca.
Els meus petons,
las seguretat de que t'estimo.
No dubtis mai dels meus actes.
És la fe de les meves paraules
la que mourà el que tu calles.
Estimar-te no es un joc.
És un sentiment genial
que ha vingut al meu cor,
per quedar-se, espero,
de forma intemporal.

Seguiré somiant

La meva ment és una capsa

que s'ajunta amb el cor,

cada cop que lligo la paraula,

amb un trosset del meu jo.

No podia ser d'una altra manera.

Els somnis han fet camí.

Cada paraula,

ha marcat un destí,

que em sembla,

penso, 

ja estava escrit.

Una flama tinc als dits,

per cada un dels trossets.

Aquella que em fa pensar

fins on he pogut arribar,

gràcies a vosaltres,

amics.

Sols em queda un desig,

el de poder seguir somiant

i que vosaltres somieu amb mi.

Espero que aquest any,

us hagi portat al cor

el que sempre he sentit:

somiar amb les paraules

que jo,

de sentiments, he intentat vestir.

Mira'm

La veritat no s'escriu 
amb el que diuen els teus llavis.
Són els teus ulls que m'expliquen
el que sovint,
ells callen.
Mira'm altre cop i potser descobriràs
il·lusions amagades.
De les que penses 
que mai tornaràs a tenir
per deixar escapar,
el tren dels teus viatges.
Potser no seré jo,
qui et sabrà guiar.
Potser, qui sap serà,
el desig de tornar a viatjar.
Mira'm i emportat un trosset de mi.
En la retina et quedarà,
el que sempre volem fer
i no tenim valor de canviar.