Envasat al buit

El plastifico.
No deixo que li entri l'aire
i li trec el que té.
Pot ser així,
em duri eternament.
En la seva atmosfera
es mantindrà fresc com el primer dia.
No és marcirà,
ni canviarà de color.
Tindrà el mateix gust 
i la mateixa textura.
El de la primera dolçor.
El del primer petó,
que diu que es roba
i es desitja donar.
En paper transparent el deixaré,
per si el vull contemplar.
No és que no el vulgui fer servir,
sols, envasat al buit, el vull mantenir
per si mai em fa falta. 
I si alguna vegada,
aquest se'm fa malbé,
et vindré a recordar
si em pots donar més amor,
per envasar-lo al meu cor.
Així és com el vull tenir.
Guardat per mi,
per si tu no el vols.