divendres, 4 de març del 2011

Et dic la veritat

Les paraules,
no vesteixen a les persones,
ho fan els seus actes.
Si el camí et resulta llarg,
no et preocupis,
em tindràs al teu costat
si em necessites.
Les meves mans seran bastó
on trobaràs suport.
La meva veu la guia
en mig de la fosca.
Els meus petons,
las seguretat de que t'estimo.
No dubtis mai dels meus actes.
És la fe de les meves paraules
la que mourà el que tu calles.
Estimar-te no es un joc.
És un sentiment genial
que ha vingut al meu cor,
per quedar-se, espero,
de forma intemporal.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada