Qüestió de fe

Per molt que passin els dies,
i tu et posis a comparar,
no tots els àngels porten ales,
ni cues els dimonis dels inferns,
doncs posats a discutir,
el que més sent,
no és el qui té més fe.
El sentiment no és igual per tots.
Sempre hi ha qui es dona més.
Però aquest ja sap el que arrisca,
i quantes oportunitats en té.
I si és qüestió de fe,
et demano que no et facis de pregar.
Deixa't seduir,
encara que sigui pecat,
el tenir-te per a mi,
ni que sigui un instant.
Pagaré la penitència,
de cobrir-te de petons.
I resaré a qui hagi de resar,
per que sé,
que els miracles passen,
si ho desitges de veritat.

Ja no sóc la teva musa...

Sí, ja ho sé.
La inspiració en mi es va acabar.
No et preocupis.
Ara ja ho puc suportar.
Llàstima dels esforços,
per mantenir la casa en peu.
El desig era tant gran,
que potser no vaig saber vigilar,
el que s'amagava dins teu.
T'has oblidat dels meus petons?
La dolçor dels teus llavis,
ha quedat segellada,
dins del que em pensava meu.
Però el que mai em podràs prendre,
el que sempre retindré
i mai podré oblidar,
és que en algun moment,
segur que em vas estimar.
Ja no sóc la teva musa.
Ho sé.
El que tu no saps.
És que al final,
segur que ho tornaré a ser.
Digues-li vanitat.
Però a les muses de veritat,
ens agraden,
com a tu,
els grans reptes disfressats.

Il·lusió

La guspira del cor,
busca una sortida 
per mostra-se a tothom.
Quan un realment està content,
no li importa ensenyar la seva intimitat
a la resta de la gent.
I demostrar que sentir,
no es una feblesa,
si no el més pur desig
de mostrar-se tal com és.
Les espelmes d'un pastís.
El paper d'un regal.
Tot provoca il·lusió,
si està ben embolicat.
Desfer-ho és un instant.
Viure no té sentit,
si no en podem gaudir.
La il·lusió és un coet,
que s'enlaira en el nostre cel,
mostrant-nos els colors
que veiem amb ulls de nen.

Opcions

El sí o el no,
no tenen una marca definida.
Doncs en aquesta vida,
es fan servir tots dos.
El resultat no és el mateix.
Depèn de la teva opció.
Tot és de difícil decisió.
El que dóna el sucre,
pot ser massa dolç.
La sal pot agradar,
fins el límit de tirar el menjar.
En el punt just del nostre cor,
es troba la solució 
difícil d'esbrinar.
Com en el millor enigma,
potser l'instint ens guiarà,
per saber,
que en aquesta vida,
el que és difícil,
és saber triar.

Àngel

Jo tinc una àngel sense ales,
que cada dia intenta volar,
i el seu somriure és la cura,
que em guareix de tots els mals.
Els seus ulls són la innocència,
del que comença a mirar,
el món que a fora l'espera,
i que algun dia el farà plorar.
Les seves llàgrimes,
el dolor, 
que una mare mai voldrà.
El meu àngel no té ales,
però això no li impedeix portar,
la màgia als que s'estima,
i el seu riure contagiar.
Per un minut, per a ell,
vendria l'eternitat.
I em sortiria barata,
comparada amb l'amargura,
de no tenir-lo al meu costat.
El meu àngel no té ales,
però segur que mai caurà.
Les meves mans seran,
mentre pugui respirar,
la força que el sostindran,
d'aquí al més enllà.

Trossets del que penso: Hora punta

Trossets del que penso: Hora punta

http://www.youtube.com/watch?v=18UXwvls-Qo

Hora punta

Enmig de tot el brogit,
es desperta la ciutat,
esgarrapant-se dels ulls,
la son que li ha quedat.
Les cases fan olor de cafè i croissant,
on mullem els desitjos,
dels més petits als grans;
per viure les aventures,
del nou dia iniciat.
I conforme passen les hores,
tot es va transformant.
Els colors es tornen vius,
en la meva gran ciutat.
I comença a anar despresa,
és difícil d'aturar.
Uns pugen,
els altres marxen.
Els que mengen.
I els que treballen.
L'hora punta és un moment,
en que el cos té una ment,
que la guia per l'infern.
I les hores van passant...
El rellotge de l'estrès,
poc a poc es va aturant.
Arriba la nit.
Tot resta tranquil.
La son ens venç.
Ja estem dormint,
fins despertar-nos l'endemà.