Hora punta

Enmig de tot el brogit,
es desperta la ciutat,
esgarrapant-se dels ulls,
la son que li ha quedat.
Les cases fan olor de cafè i croissant,
on mullem els desitjos,
dels més petits als grans;
per viure les aventures,
del nou dia iniciat.
I conforme passen les hores,
tot es va transformant.
Els colors es tornen vius,
en la meva gran ciutat.
I comença a anar despresa,
és difícil d'aturar.
Uns pugen,
els altres marxen.
Els que mengen.
I els que treballen.
L'hora punta és un moment,
en que el cos té una ment,
que la guia per l'infern.
I les hores van passant...
El rellotge de l'estrès,
poc a poc es va aturant.
Arriba la nit.
Tot resta tranquil.
La son ens venç.
Ja estem dormint,
fins despertar-nos l'endemà.