no tenen una marca definida.
Doncs en aquesta vida,
es fan servir tots dos.
El resultat no és el mateix.
Depèn de la teva opció.
Tot és de difícil decisió.
El que dóna el sucre,
pot ser massa dolç.
La sal pot agradar,
fins el límit de tirar el menjar.
En el punt just del nostre cor,
es troba la solució
difícil d'esbrinar.
Com en el millor enigma,
potser l'instint ens guiarà,
per saber,
que en aquesta vida,
el que és difícil,
és saber triar.
En Shakespeare, va haver de menester un llibre per fer una obra d'art, ser o no ser..., tu fent-ho poètic, intueixes que quan la raó no és suficient per decidir-nos, el lloc on habiten els nostres sentiments, instints, ens influirà en la resolusió malgrat la dificultat de triar.
ResponEliminaJo no haig de triar,Marta, soc afortunat. Jo només tinc ulls i respiro aromes dels que tu m'envaeixes. I no és una "pòcima" de les bruixes de Norkhfort, ets tu que em desvetlles.
ResponElimina