No et moguis.
El millor pam ens pertany.
Recorrent la pell de seda,
luxúria s'anomena
el vermell de la teva sang.
Poc a poc et despulles
de mentides i d'enganys.
Dolça i perpètua,
teva boca menja distreta,
de la vida dels amants.
De la copa del desig
en neix nostre sentit.
L'olor de la teva pell
em resulta definit
encara que passin els anys.
I si tanco els ulls recordo
ni que vulgui oblidar,
que dels teus llavis vaig provar,
el que en diuen ara luxúria
i de sempre, fou estimar.
En encanteri
o quan l'amor trenca el misteri
que aleteja les ales de purpurina
al igual que màgica nina.
Que vestida en tul de seda rosa
balla com ballarina
tocada per la vareta
de la teva fada padrina.
Si la llengua s'equivoca
i es disfressa de passió,
podrem anar d'excursió
en busca de la nostra ànima
mutilada d'emoció.
I és que en línies generals
ja està tot acabat,
i sense més remordiments
la vida ens ajudarà
per intentar camuflar
si encara queden sentiments.
Com diuen
que el temps tot ho cura,
no ens queda més remeï
que posar-nos en les seves mans,
i intentar dissimular
si mai ens tornem a trobar
enmig de l'amistat.
El passat ja s'haurà perdut,
el jo no tornarà a ser tu,
més potser per un instant
igual que la innocència d'infant,
tornarem a recordar
que no ens necessitem disfressar
les nostres ganes d'estimar.
Tothom en tenim un de marcat
i ningú en pot fugir,
ni que intentis donar-li tombs
ell sempre serà així.
Encara que el poguéssim disfressar
tot seguirà el seu camí:
recte o tort
aquest serà el nostre destí.
No sempre ens agradarà
i procurarem intentar-lo canviar
però ell entossudit
no es deixarà mai guanyar.
El destí es vesteix de seda
depenent de l'edat,
quan ets petit no el coneixes
i en fer-te gran
desitges no entrar en els seus plans.
Destí és el dia a dia.
Destí és cada instant.
Destí és una ruta
que la vida ens ha triat.
Un amigo me pidió fantasia
y a él le ofrecí la verdad,
que a los ojos de una niña
siempre expresa libertad.
El corazón nunca miente
lo que quiere explicar
por mucho que uno esconda
lo que siente en realidad.
Fantasia me pidieron
y yo contesté ingenuidad
pués la poca que tenemos
la perdemos con la edad
y mantenerla és muy difícil
si no la podemos cultivar.
Como agua que necesita la flor,
fantasia necesita vida,
la que pasa día a día
en el latir del corazón
que muere de alegría.
Fantasia és un color
que se pinta de valentia.
Un amigo me pidió amor
y yo le regalé fantasia.
Records d'aquell estiu
em venen a la ment.
La bicicleta, les xancletes
i l'olor que em porta el vent.
Abraçades en la fosca
d'aquell poble mariner,
on podies pescar en canya
i estirar-te en la platja
veient com passava el temps.
La teva bici era vermella
nova i de color lluent.
Els meus petons eren dolços
petits i plens de secrets.
La joventut que ens vestia
ens ajudava a pedalar...
Com enyoro les teves abraçades
a la vora de la mar!
Si tanco els ulls per uns instants
et recordo en aquella olor
i aquell estiu que em va portar
als teus braços pedalant.
Em pensava que ser covard
per tu no era escrit.
Que lluitaves contra els monstres
que vivien en el teu cap
i que compartir-me era fàcil
ni que fos per un instant.
La medalla de valent
tu te la vas posar;
i qui sap, de ben segur,
que t'anava massa gran.
Amb espases de paper
anaves matant els dracs
i a l'hora de la veritat
tot va ser paper mullat.
Les paraules se les emporta el vent
de petons potser en quedaran,
però tranquil
la ferida cicatritzarà
i en el teu lloc ni haurà més.
Els records poc a poc em faran menys mal
i tu sols seràs això:
un petit pensament diluït
que es perdrà en aquest precís instant.
Si com sempre passa
que el millor està per venir,
de moment vull gaudir
per si la vida em sorprèn
i no tinc temps per decidir
d'aquest el meu present
difícil de definir.
Com si al carrer sonés música eterna
i sempre fes bon temps
i l'olor d'aquestes roses
les portés a flor de pell.
Els nostres ulls ens diran la veritat
dels nostres llavis segellats
de les mentides que el temps
s'encarrega d'amagar.
Potser si realment ho vols.
Segur que si realment ho vius
tot queda dissimulat.
Els miratges actuen així.
Ensenyant-te un camí
en el que continues atrapat
dins el teu propi destí.
Si com sempre passa
que el millor està per venir;
visc amb ànsia el moment
que aquest vingui per mi.