em venen a la ment.
La bicicleta, les xancletes
i l'olor que em porta el vent.
Abraçades en la fosca
d'aquell poble mariner,
on podies pescar en canya
i estirar-te en la platja
veient com passava el temps.
La teva bici era vermella
nova i de color lluent.
Els meus petons eren dolços
petits i plens de secrets.
La joventut que ens vestia
ens ajudava a pedalar...
Com enyoro les teves abraçades
a la vora de la mar!
Si tanco els ulls per uns instants
et recordo en aquella olor
i aquell estiu que em va portar
als teus braços pedalant.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada