fem farcells amb les paraules
i ens emportem la nostra llengua
aquesta que a part d'escriure's
i parlar-se batega, on sigui,
perquè no ens fa mandra
i menys por
cridar amb força,
amb la mateixa força
que ens neix de dins
i surt en fora
perquè ja està cansada de callar
tantes injustícies.
Però arribarà el dia
que el silenci serà dels altres
mentre nosaltres,
els hi explicarem als nostres fills
que la terra que trepitgen
serà per sempre seva,
com la llengua que parlen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada