que encenien fogueres
tornessin voldria,
per ensenyar
que dins de la foscor
sempre hi ha guia
i que els anys
no guarden sols silencis
sino oportunitats per cridar
en el moment oportú
que no estem a ningú lligats,
encara que així ho pensin.
Serà que en són cecs
d'aquells que no hi volen veure
per molt que hi cremi el foc
i que hi hagi una gran xera,
perquè ells no entendran mai
que el meu cor batega
perquè tinc un país petit
que l'únic que vol,
és la llibertat de la seva terra.
Aquelles torxes
que encenien fogueres,
tornessin, voldria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada