Un últim desig

Tasto el teu gust
enmig d'on es fon
allò que sense mirar
sabem que la memòria
mai podrà oblidar
perquè tossuda,
sempre recorda el sabor d'aquell
que aquella nit em va obrir el cel
i li va dir al Sol,
que al matí es llevés tard
per poder gaudir de cada instant
com si fos l'últim sospir,
el darrer moment,
l'última oportunitat de tenir
tot el que havia desitjat
mirat amb els ulls,
menjat amb la boca,
i tocat amb els dits.
Serà que l'anhel és potent
o que jo,
en necessito més.
Em permets un últim desig?
Vull tornar a quedar
i dir-te altre cop,
que no podràs trobar a ningú
que t'estimi com jo,
perquè sols jo
sé com ho he de fer,
tastant el teu gust,
allí on es fon allò,
que entre gemecs
no necessita callar,
perquè tot ho diu.