On seràs demà?

Gràcies per fer mitja volta
i tornar-me a salvar
amb aquella corda transparent
que em lliga l'ànima amb el cor
fent de la pluja que mulla,
una pluja d'estels que s'imagina
ser el coet que em porta a la teva lluna
i em deixa amb els peus penjant
observant des d'allà dalt,
la terra que no para de girar.
On seràs demà
quan soni la tendresa
i aquesta ens demani delit
i tingui pressa per sentir,
que l'ara és un tard,
que mai torna a passar?
Jo, com sempre,
esperant-te dalt d'una lluna,
que sempre em convida a somiar.