Pell que amb pell es frega

Hi ha visions nocturnes inconfessables.
Pell que amb pell es frega,
amb les mateixes ganes
que la primera vegada
aquells dos es van veure,
una mica més vestits.
Ara ja es coneixen,
ja saben on tenen el melic,
les carícies,
l'olor de desig
i tot el que el temps atura,
quan la llengua trapella
corre amb la pressa,
de qui en sap el destí.
La lluna madura
al cel dibuixa un somriure
i no li explicarà a ningú,
que dos en una habitació d'hotel
han parat el temps avui,
perquè a ningú li importa
ni li interessa,
que aquests que de dia passegen,
ara, en són amants de nit.