i li diré,
que el gust és nostre.
Que no es necessita
llum per estimar-te,
però que tampoc molesta quan la tinc,
perquè sempre,
em guio pel tacte.
Que l'amor es desfà
en la saliva
i molt més en el gust
perdent-se amb el blau dels teus ulls,
quan aquests em miren.
I que repetir és imperatiu
sempre que el cel
baixa amb tots els estels,
quan em fas arribar a l'orgasme.
Doncs, qui és el valent que s'atura
i no vol embriagar-se,
si renàixer significa estimar,
i estimar el plaer de tenir-te.
Enfilaré la llengua pel teu cos
i li diré que avui,
el meu cos et desitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada