Enyoro

Recordo cada instant,
cada minut,
i tots els batecs.
Recordo que la lluna
no estava penjada del cel,
però no ens va fer falta,
perquè amb els ulls tancats
jo, sols volia tocar
la teva rialla
que es dibuixava trapella
i deia sense paraules,
que ens sobrava la taula
i la gent de la sala,
i la necessitat de poder aturar el temps
quan, dues veus,
van saber de la cara
i van comprovar que el cos
li demanava al desig,
tirar endavant,
arrasant sense aturar-se.
Va ploure una mica,
recordes?
No portàvem paraigua
però no ens importava,
perquè l'anhel,
ja feia estona que ens mullava.
Un petó?
Això no es pregunta.
La guspira va fer el foc,
el foc la foguera,
i la resta...
impaciència per la próxima vegada.
Enyoro cada instant,
cada minut,
i tots els batecs
(que lo sepas).