Aquell que va dir, s'equivocava

Aquell què va dir 
que seria fàcil,
s'equivocava 
o encara no sabia,
com cou una llàgrima
i rodola per la galta, 
d'aquella que més estima.
Que no es pot pronunciar paraula
quan l'adéu l'ofega
deixant-la muda 
i que el temps sols anestèsia,
però que mai, cura la ferida.
Qui deixa petjada,
ja no s'oblida,
perquè el seu record
és molt més que una carícia,
que en un moment precís es dóna.
Mes, em nego
a què sigui llei de vida
això d'oblidar-te
i demano per una vegada,
no ser una de tantes que estimes
sinó aquella per la que moriries,
una mica cada dia.
Aquell que va dir,
s'equivocava
o encara no sabia
que no calen paraules,
quan de veritat s'estima.