Sols respirar, si m'oblides

Què faria jo sense tu, 
que amb mi sempre camines
i no deixes espais buits
mai per omplir.
Perquè la quantitat no m'importa
si la qualitat és bona,
encara que petita sigui
perquè diuen que l'exquisit 
sols és un punt i una coma,
en mig de tot escrit.
Aquell que es perfila
amb el silenci
d'un t'estimo a la boca
i deixa a l'infinit expectant
per imaginar-se, 
tenir el poder
d'executar l'acte,
de dir que sí.
On el més poderós actua
i mai deixa pam sense tocar
perquè cada dia no és igual,
si tu dius que m'estimes
on un no té cabuda
si la fal·lera, 
sap on et pot palpar.
Perquè què faria jo sense tu, 
que amb mi sempre camines
i no deixes espais buits
mai per omplir.
Sols respirar,
si m'oblides.