Un petit esquitx tret del no res
em recorda,
que la vida es mou per instint
amb la necessitat de sentir
que tots els motius són bons,
si aquests, es treuen del cor.
Perquè allí no tenen
d'una moneda el valor,
sinó el conjunt d'un batec
que ens acompanya
a qualsevol lloc
on els sentiments,
sempre tenen el record
d'aquella veu que ens deia
i els llavis que ens feien callar.
No tots serveixen.
La mida sempre és important,
doncs, les sensacions
porten màgia o no.
Desig i fal·lera,
ganes de dormir arraulits
i sentir-nos per uns moments,
que la vida val la pena.
Perquè un petit esquitx
tret del no res em recorda,
que la vida és allò que és viu
mentre la resta passa,
per algun motiu atrapat,
dins d'un cor que batega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada