Ara, no tinc cor.

Un dia,
d'aquells on el fred s'escola per arreu
el vaig perdre.
En un principi,
no em va fer falta,
doncs, el gel que em cobria l'ànima
em va fer oblidar, 
com es viu amb el caliu
dels seus batecs
i així em vaig quedar,
arraulida, 
comptant els dies que faltaven
per poder tornar a respirar.
Esperant el motiu per actuar,
em reservo les ganes.
Ara, no tinc cor
però la inèrcia ja em mou
del sud al nord
buscant dreceres
que em portin a trobar,
qui sap, 
si el què el demà serà
el que em tornarà a la vida
per ensenyar-me com s'estima,
amb els ulls tancats.