desesperadament et busca
perquè necessita
un tu que li doni,
allò que mai està escrit,
però sovint ens fa falta
sense tenir un motiu,
ni una ratlla marcada,
quan l'instint és la coartada
per continuar encara viu.
Perquè de sobte,
les hores tornen a tenir importància
i ràpides fugen
sols d'imaginar-se que existeixes,
mentre el meu cap encara es pregunta,
on estaves,
on erets,
mentre jo respirava
i tu potser reies
i passejaves per la vida.
I jo, sense saber-te...
i ara que et sé,
sols vull tenir-te,
perquè tothom
necessita un tu que li doni,
aquell motiu sense coartada,
per seguir encara viu.
Qui no en sap més,
desesperadament et busca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada