En una espiral de dubtes

Els records s'amunteguen
en una espiral de dubtes,
que barreja passat i present
entre allò que va ser
i les restes que encara queden.
I sospiro fluixet,
perquè no em quedi sense aire
no sigui cas que m'ofegui
i ningú em salvi
de morir com tothom,
un dia qualsevol,
cansada d'esperar-te.
Perquè a vegades,
no és la quantitat
sinó no veure-hi,
que no es necessita molt
per què estimar,
no sigui un deure
sinó un impuls,
les ganes que tot
sigui perfecte,
aquelles papallones
que a la panxa trapelles volen
mentre el cel sempre és blau
tot i que hi hagi tempestes.
A poder ser,
deixaré de ser
i qui sap si tal volta tornaré 
amb les butxaques plenes,
d'allò que en diuen il·lusió
per compartir-la amb tu,
com aquell dia de novembre.