Entremaliada

Jo sóc aquella,
que entremaliada busca
sempre refugi
allí on la teva boca
la deixi somiar,
mentre el silenci,
l'ompli de carícies.
I la porti on ningú sap
i la deixi,
on tothom voldria estar,
a prop de la teva pell per saber
si el tacte 
és cosa de la imaginació
o del sentiment,
del desig
o del plaer que sent, 
quan et passeges per ella.
Però a ningú li explicaré,
per que a ningú li interessa
si m'agrada
que et quedis sense roba,
que em mosseguis la llengua
o simplement que m'estimis
quan em quedo enganxada
on entremaliada,
jugo a ser teva.