La sinceritat es passeja nua

Agafada amb pinces,
la sinceritat es passeja nua 
per l'existència.
A vegades ens agrada
i d'altres,
ens fa mal a la vista.
Tot depèn de qui se la mira.
Però realment
quan és valenta,
és quan al mirall es contempla.
Allí ningú l'enganya,
ni el temps l'atura,
ni es pot tornar enredera.
És ella mateixa.
Pura.
Feta de cristalls de llàgrimes
i de pedaços de rialles
de tota una vida
que no li agrada, 
vestir-se d'hipocresia.
Però a vegades li toca
dissimular i entendre,
que no és tot fàcil
i menys,
anar nua 
quan l'altra gent,
sols intenta vestir-se
per protegir-se,
del que molts pensen 
una vergonya
i realment,
és poesia.