millor que ningú,
però no importa
si no ho ets.
Mai es pot acontentar a tothom
quan tothom,
pensa diferent.
Quan la dreta és un sentit
i el batec la condició,
la paraula és impediment
per que el silenci,
es faci sentiment.
I li digui al teu cervell
que no vol el consentiment,
d'algú que no s'ho creu.
Com l'aigua i el seu brogit
que ens amera la pell,
així serà la condició.
La que rellisca per un cos,
però que ens neteja
al mateix temps.
La porta que s'obre
no és més gran que la
que es tanca,
però potser sí més ampla.
Llavors és quan apareix
allò que ens arrossega
i pel que viure no ens importa.
La meva sort
serà aquesta,
un trosset petit de cel
enganxat a la teva boca.
la sort sera trobar't-hi amb qualqú que ho sàpiga interpretar com cal,fer't-hi gaudir,a on; qué importa el que pensi i facila resta,solsament te importancia el vostre petit troç de mon
ResponEliminaEn aquest cas benvolguda Marta , la portà que es tanca es immensa i la portà que s, obra ínfima . Amb tots els respectes , bon dia de Reis , un dia en que generalment les persones reben quelcom , s mi m, ho an tret . Una abraçada amb molt d, afecte .
ResponElimina