que no siguin nostres,
ni racons,
on el temps ens oblidi.
Esborrant els silencis,
si aquests es dibuixen,
escrivint els desitjos
per que mai morin.
Respirant dels instants
per entendre els somnis
deixant,
que la vida giri
i mai s'aturi.
Volant amunt,
on un cel blau no té sostre
per tocar la màgia
que ens permeti,
tenir la ocasió
de sentir i viure.
Per que mai deixo llocs,
que no siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada