Ennuvolada.
Pensant si aquests batecs
són dels peus,
del cor o de l'ànima.
Perduda
en mig d'un sentiment que no calla
i crida molt fort
que em fas falta.
Però la teva paraula no arriba.
Sols tinc el silenci de la pantalla
i la incertesa
que m'obliga,
a tocar de peus a terra.
Amb una mica de sort,
demà serà un altre dia,
sortirà el sol,
tornarà l'aroma de la brisa
i m'eixugarà la llàgrima.
I farà callar a aquesta llengua
que sols espera una paraula
per que li torni el somriure,
fins la pròxima batalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada