Enganxada a la teva boca

No hi ha espera més ingrata
que aquella que s'imagina
enganxada a la teva boca.
Somio cada nit ser teva
d'una vegada.
I vaig comptant els dies,
les hores
i els instants,
que els meus llavis
passen fora d'ella.
I t'imagino a la vora
quan el foc em crema
i no precisament l'ànima,
sinó el desig és el que que m'abraça
quan penso,
fer l'amor amb tu 
fins la matinada.
I com em despulles
i em treus la roba
i em menges tota.
No deixes cap espai
sense que les teves mans
em deixin sola
i m'acompanyes on les ganes,
amarada em posen,
embriagada,
d'uns llavis que m'ensenyen
a ser aquella que t'imagina,
enganxada a la meva boca.