Essència

Hi ha un desig
amagat en una caixa.
Arriba el moment,
on el cel calla i el cos tremola.
I la bombolla esclata
i pensa,
que ets la seva essència
en la llunyania.
Sols tens la seva paraula 
escrita en carta
però imagines la seva boca llegint-la.
I intentes pensar com és una estrella
quan el cel l'amaga
de la teva imaginació exquisida. 
No pots oblidar-la
encara que no saps
l'olor de la seva roba,
el tacte de la seva pell,
ni el gust de la seva boca.
Però això la fa màgica
i t'incita a pensar que ella et pensa.
Qui sap si sabràs mai 
el que ella desitja,
el que imagina,
el que dibuixa amb la paraula
quan la nit ja és quieta.
I al matí,
quan la claror despunta
li escrius la primera lletra
i li dius,
que encara que no saps d'ella
algun dia, 
serà teva la seva essència.