hi ha vegades,
que la vara de mesurar es queda curta
per les magnituds impossibles.
Acaronant sortides
de carrers imaginaris,
il·luminats amb nits estrellades
que no tenen llengua,
sols,
petites frases compartides.
No pretenc trobar
el que no busco,
doncs la màgia no és lo meu.
Però el que arribi
serà ben rebut si en té ganes.
Ves a saber què,
ves a saber com,
ves a saber quan...
Si analitzem la situació
potser millor,
deixar-la passar,
no sigui que els ingredients
no ens acabin d'agradar.
Sols són propostes
doncs no s'obliga a ningú somiar.
El que agrada és un moment
vestida de dolça temptació
dibuixada en un cel
on no hi té rendició.
Quan l'amor és un pecat
i el desig és un petó
no hi ha mai prou temps
per que aquest,
es faci realitat.
T'estic esperant...
No busquis més, ja m'has trobat...i seràs la meva reina.Encara no tu he dit mai, saps que m'agrada moltissim de tu?, doncs la teva riquesa de vocabulari, aquest fer anar les paraules d'una ombra a un desig.Aquest despertar les consciències reprimides o avergonydes.Aquestes paraules inequivocament parlen de Marta, de res més que de Marta.
ResponElimina