i tu no estàs despert,
just en aquest moment,
vigilo la teva son.
Contemplo en el silenci
els llavis que m'estimen
i el cos que m'agrada tant tocar.
El teu respirar provoca
que et vulgui despertar
i juguem a trenc d'alba,
altre cop, plegats.
A fora la llum comença a entrar
i jo tanco els ulls per pensar
que el que tinc al costat
no es un somni sinó veritat.
Et tornes a tombar.
La perspectiva del teu cos ha canviat.
I no puc evitar recórrer
amb la punta dels meus dits
allò que desitjo sempre tant...
L'amant que tinc al llit
dormit com un infant.
Benvolguda poetesa, sen com ets, tan bona, avui has trencat tots els motlles dels que jo em sento tan arrelat i il·lusionat. La descripció que fas de la teva manera d'estimar és de tanta tendresa i amor, que no et deixa tancar els ulls, encara que sigui per pensar amb tu.
ResponEliminaUna tendre però sentida abraçada (Si m'ho permets).