Saps que sempre et necessito.
A tocar de dits.
En moviment precís.
Música, per als meus sentits.
El desafinar no té importància
si de tu puc tornar a aprendre a tocar.
La melodia serà
la que no canviarà amb el temps.
La que serà especial.
La que creixerà de volum
i em portarà cap els estels.
Quan els anys s'acumulin
segur,
et trobaré a faltar,
si tu no hi ets.
D'això se'n diu amor.
A qui volem enganyar?
Per cada pas.
Per cada moment especial.
Per cada petó contingut.
Per cada record amagat.
Per cada sorpresa
que ens prepara el futur.
Intentaré ser...
la música que no vols deixar de tocar.
Si algun dia marxes
fes-m'ho saber.
Ballar sola no té cap secret.
Tancaré els ulls i seguiré cantant
fins que decideixis venir-me a buscar.
Música per...
La distància més curta,
és la que volem tenir
quan toquem la felicitat
amb les nostres mans.
Dels molts punts febles que tinc, que són molts, la música n'es l'expressió més íntima. Si per mi fos no ens hauriem de separar mai, ballar aquest vals amb els cossos nus, fins que l'aurora ens recordés que les coses no són com volem, sinó com són. Quina llàstima.
ResponEliminaUn poema preciós!!!
ResponEliminaM'HAS ENSENYAT QUE TOTHOM EN TENIM UN RACONET SENSIBLE ,D'INSPIRACIO...DE CREATIVA PER A AQUESTS INSTANTS SUBLIMS QUE HI PLASMES PERÒ CAP NI UN TINDREM AQUEST PUNTET TAN INTRINSEC TEU,XK NOMÉS HI PERTANY EN A TU
ResponElimina