les espelmes s'il·luminen
i les sorpreses apareixen
en forma de regals.
Que els desitjos entren i surten
per que no saps quin demanar.
Un sospir amb boca oberta.
Inspiració flotant.
Segons que s'eternitzen
esperant que bufis ja...
Una a una les espelmes
deixen de brillar.
Aplaudiments.
Cançons.
Abraçades i petons
que et fan ser per uns instants
algú una mica més especial.
Però...
tu no penses amb tot això.
Mires al teu voltant
i veus als que t'estimes
i penses que el desig
ja s'ha realitzat
any rere any.
Per cert,
perdona,
encara no t'ho havia dit:
Feliç aniversari, estimat.
macoooooo pero no es elmeu aniversari jajajaj es molt bonic fora bromes no escrius cap que sigui lleig jejeje infinittts muaaa estrelleta
ResponEliminaEls aniversaris són un recordatori de vida. Els que t'estimen, els locos bajitos, tothom et festeja i t'ho recorden. Rialles, brindis,regals i....desitjos abans de bufar, les neurones es contraposen i trontollen dubtes i dualitats. Però bufes en dues direccions i no fas mal a ningú. Et sens en pau i content, lamentan que no hi puguin ser tots els que tu voldries.Un petó
ResponEliminaEncara no t'ho havia dit.........gaudeix aci i ara d'aquests petits i grans moments perquè són quelcom que ens hi acompanyará sempre
ResponEliminaMolt bon text. M'encanta, enhorabona per la persona que l'hagui fet!
ResponEliminaNo et conec, però el teu poema Feliç aniversari, estimat, m'ha arribat a l'ànima.
ResponEliminaMoltes gràcies per publicar i compartir poemes tan bonics.
Isabel Estrada