contra el voler i el poder.
Sempre planifico allò que en diuen temps
i mai sé quin és per mi
i quin,
sols he de mirar a través...
A través de la distància
d'allò que no m'està permès.
Necessito el teu indult
que em faci lliure l'ànima
i em tregui les manilles
que em manté lligada a tu.
Buscant la clau m'he adonat
que potser,
no em vull lliurar del meu futur.
Els bons descobriments
s'han d'assaborir
amb tots els sentiments.
Amb tu em vull quedar.
Ja ho he decidit.
Tu podràs dir que no.
Que m'importa,
et demostraré el que sé fer.
Ningú és mor per mi,
ho sé.
Però quanta gent demostra
el que per tu sent?
Encara que jo pugui escriure cada nit
no és un guió assajat.
La vida també es pot planificar
i no sortir com un ha desitjat.
M'encanta ser l'esquer
que tu vols pescar.
Però no et pensis que fàcil serà.
La meva força neix
de la teva seguretat.
No vull apagar res.
Ho vull encendre tot.
Per si algun dia m'has d'oblidar
recorda el que et dic:
la meva boca et pot mentir
però els meus ulls sempre,
la veritat et diran.
Un magnific final M'encanta Marteta ;)
ResponEliminaQuina malaltissa ment t'ha pogut emmanillar, com són aquestes cadenes que ni amb la teva passió es trenquen en mil trossos? No em dius res, però veig els teus ulls i m'adormo.
ResponEliminaRes com poder remar a favor de la pròpia voluntat i del propi poder. Res com poder el propi poder. Res com poder viure, tocar tocar del propi desig, del desig d'un, del desig que un i altra orienta, magnetitza. Això pel que fa al pensament suscitat. Quan a l'altra cosa ni de bon tros inconnexa, m'hauré de repetir... o no! deliciosa riquesa d'una interioritat que es capta, que capta i captiva. La forma dels teus versos són llaços.I per la resta, sí, he de repetir-me, amb molt de gust, perquè no pot ser pas d'altra manera: sempre m'agrada i m'ho passo bé, de sorpresa en sorpresa, en llegir-te.
ResponElimina