dimecres, 28 de setembre de 2011

Dibuixat en sorra blanca

I sense afegir res més,
em captivà amb el seu silenci.
Per que al no dir,
ho digué tot.
El resultat és una acció no premeditada.
Pintat amb el blau del mar
en una nit estrellada,
regada amb el vi daurat
aquell, 
que s'assaboreix amb la calma.
Ballant al seu compàs,
s'inicia la màgia
de saber-ne contingut,
el desig de la paraula.
Doncs sovint no es necessita res més
per saber-se escollit
i ballar sobre el seu llit
en follia dansa.
Per que el que naix de l'esperit
res no el para.
Contemplant una natura que embriaga
els sospirs seran espais de temps,
que ens allargaran la vida
i alimenten l'ànima.
Quan res és escrit,
obert queda.
Els finals, 
són esquers per la tristesa.
Dibuixat en sorra blanca
el teu nom desaparegué amb la brisa
aquella que amb el vi daurat
s'assaboreix amb la calma.















2 comentaris:

  1. Si jugues amb el color daurat del vi i els dibuixos soggerents a la sorra, és perquè proposes un escenari o tal vegada confirmes el convenciment d'una voluntat?

    ResponElimina
  2. hi han qualitats de tota mena, però servidor hi pot afirmar que aquesta teva,de plasmar sentiments,inherents a dues ànimes que s'hi estimen,és posseidora d'una gran dolzesa i en te raigs de sensibilitat implícites,que nos'hi esgoti mai Martona...

    ResponElimina