divendres, 19 d’agost del 2011

Murs que parlen

Diuen que les parets no parlen,
que callen secrets
entre el guix i la pintura,
entre el temps i l'escriptura
que en elles es pinten.
On tot s'atura,
plasmat en un per sempre
que no calla.
Amb lletra fina o gruixuda
la intenció és el que hi fica.
Ni la pluja pot esborrar 
el que la tinta pot deixar marcat.
Els sentiments no sols viuen al cor,
sinó escrits en un paper
o en parets pintats.
Ideals.
Amors.
Sensacions atrapades
en aquell precís instant.
Murs que parlen
amb paraules sordes,
aquelles que s'escriuen 
i potser,
mai s'escolten.





















2 comentaris:

  1. estrelleta fenomenal com sempre pero que pasaria si els nanos et pintesin les parets jejejeje magrada moltisim tos els muas per tu soleta

    ResponElimina
  2. Tant s'hi val el tapís que es pinti. L'important és el que hi diu.

    ResponElimina