Murs que parlen

Diuen que les parets no parlen,
que callen secrets
entre el guix i la pintura,
entre el temps i l'escriptura
que en elles es pinten.
On tot s'atura,
plasmat en un per sempre
que no calla.
Amb lletra fina o gruixuda
la intenció és el que hi fica.
Ni la pluja pot esborrar 
el que la tinta pot deixar marcat.
Els sentiments no sols viuen al cor,
sinó escrits en un paper
o en parets pintats.
Ideals.
Amors.
Sensacions atrapades
en aquell precís instant.
Murs que parlen
amb paraules sordes,
aquelles que s'escriuen 
i potser,
mai s'escolten.