Tu a mi no em crides.
Ell contestà:
D'aquí ja pots marxar.
Vaig tancar la porta,
i sense jo saber-ho,
em vaig obrir la llibertat.
Al carrer mirava enrere.
Ningú em seguia,
jo caminava endavant.
Les llàgrimes que queien
em feien recordar,
que ningú es propietari
del que no es vol donar.
Però la por encara em seguia.
La tenia a tocar.
El sentiment era tant gran,
que era difícil d'esborrar.
Esborrar les seves mans,
El fàstic de la seva pell.
El dolor que em va causar.
Quan ja no vaig poder més,
vaig deixar de córrer.
I en aquell moment, vaig recordar.
Encara tenia una prova
de la seva impunitat.
Vaig obrir la bossa,
i allí estava esperant.
Sempre recordaré moltes coses,
i una d'elles serà,
que la prova del delicte
va caure escales avall.
ningu es propietari delque no es vol donar.............xulisim!!!!!!ets genial
ResponEliminahmmm! la prova del delicte.... el desengany fet novela negra- poema negre?
ResponElimina