Dolça teranyina

Em guio per l'instint,
que em provoca la teva presència.
I t'enyoro molt abans de sentir-te.
Els minuts amb tu, 
són segons d'hores imaginades,
repassades al detall,
per tenir-les aprofitades.
Poc a poc,
se'm va oblidant,
el que era enyorar-te.
Fa tant de temps que no et tinc,
que el cor se m'ha fet fort
amb la dolça teranyina,
que embolcalla 
el meu dolor.
La teva imatge queda llunyana,
esborrada en el temps.
Es desdibuixa en l'ànima,
el passat i el present,
d'aquest que un dia, 
fou el nostre sentiment.
S'ha de ser conseqüent,
amb les decisions preses.
Llàstima que d'això el cor no n'entén.
I ell,
encara pensa, innocent,
que voltant la cantonada
em trobaré amb el teu alè.