dimarts, 28 de setembre del 2010

Il·lusió

La guspira del cor,
busca una sortida 
per mostra-se a tothom.
Quan un realment està content,
no li importa ensenyar la seva intimitat
a la resta de la gent.
I demostrar que sentir,
no es una feblesa,
si no el més pur desig
de mostrar-se tal com és.
Les espelmes d'un pastís.
El paper d'un regal.
Tot provoca il·lusió,
si està ben embolicat.
Desfer-ho és un instant.
Viure no té sentit,
si no en podem gaudir.
La il·lusió és un coet,
que s'enlaira en el nostre cel,
mostrant-nos els colors
que veiem amb ulls de nen.













2 comentaris:

  1. Una vegada mes no tinc paraules...
    Marta ets un mag, si mes no fas que les paraules semblin màgiques.

    ResponElimina
  2. Escoltar "Serenade" d'en Schubert i llitgir amb il.lusió "Il.lusió", ha estat com imaginar que ja erem al paradís...,Marta, ses teves poesies son un poc com l'il.lusió de les "matrioshkas", el paper ben embolicat, espelmes, coet... del regal que es la nostra vida, però amb una gran diferència, amb la teva poesia la "matrioshka" cada vegada és més gran, els recorts, sentiments... vida es perfeccionen.

    ResponElimina