En punt mort

Fa massa dies que tot és igual.
Fa massa temps que sóc igual
per a tu.
Res no passa.
Ni em provoca.
Ni m'espanta.
Ni m'incita.
Tot és lineal en la nostra vida.
El cansament em pertany.
L'oblit em segueix.
Aquest és el parany
com l'ham que pesca el peix. 
El sentit és que dol i vol
però no té més nassos de lluitar.
Tot és més fàcil de passar
si alimentem el nostre engany
amb aquesta mentida que creix
i no ens deixa valorar.
Ja no busco res més
ja no em vull arriscar
ara em deixaré portar
fa massa temps que sóc igual.
I si res no passa. 
No tornarà a passar.
Però enmig d'aquest incís
és millor explicar
que el meu cor no es tancat
i continuarà com sempre, bategant.

Avi

Mai oblidaré,

els teus ulls i les teves mans. 

El teu somriure tranquil

que em guiava en aquells anys.

La teva fortalesa

encara que eres més aviat petit.

I de la teva grandesa

del teu cor malaltís.

Del teu bastó

un dels tants amics, 

i de les teves històries 

que mai em vas poder explicar,

per que jo era massa petita

per poder-les escoltar.

Mai oblidaré 

aquelles nits al voltant del foc,

i les llàgrimes del pare 

plorant la teva mort.

Aquells estius a la fresca

quan tothom havia sopat.

Les festes del carrer

i tu al meu costat.

Penso amb el que em vaig perdre

i amb els petons que no et vaig donar...

Si pogués tornar el temps enrere,

et diria molt fluixet,

que t'enyoro cada dia

i que mai t'oblidaré.

Ebre, la batalla en blanc i negre

Amb les espardenyes foradades
i sense roba d'abric,
ma mare m'agafa la mà
i fugim en negra nit,
passant pel mig de l'Ebre
evitant l'enemic.
Tot es queda allà:
casa, records i amics.
Es senten bales enmig dels crits.
Jo sols puc córrer.
No em queda més.
Viure en guerra 
o morir aquí.
En sec silenci.
La batalla ja s'ha acabat
els records comencen ara
i sols déu sap quan duraran.
Tornarem cap a casa
amb el cor encongit
i pensant que aquesta guerra
mai va tenir sentit.

Aprenent

No et pensis 
que no sé el que tu saps.
L'oblit és una paraula,
que és difícil de recordar.
El sentiment que m'inunda,
es ven al millor postor. 
La fortuna sempre crida
al que se sap arriscar.
Pensant que els altres vigilen
viure deixa de ser un enginy,
per passar a ser un engany,
al caure en el teu parany,
teixit del dia a dia
viscut any rere any.
Però podré sobreviure,
no necessito més el teu alè.
Respirar s'ha tornat fàcil
des de que sé com ho he de fer.
Evitant el teu record.
Vivint intensament.
Burlant als sentiments
que de tant en tant toquen la pell...
Sí, ara ja en sé!
I encara que de vegades
la feblesa em torni al cor,
respiraré profundament,
posaré la ment en blanc i pensaré,
que l'oblit no és una paraula
sinó un acte de fe.

Pedra, paper, tisora...

Cada dia busco paraules
per a dir-te com em sento
i sols puc trobar mirades
que m'expliquen el que em perdo.
Pedra.
Paper. 
Tisora.
El que esclafa, embolcalla i talla.
Guarda el secret en vida
per temor que el dia a dia
ens destapi el que s'amaga.
Discreció del que cultiva
la planta de la saviesa
i la rega amb delicadesa
per que creixi sense mentida.
Tenir un somni
és el més gran que et pot passar;
lluitar per viure'l
és un instint
Saben que tot té un principi i un final
busco sentit al que no en té
i recordo sense nostàlgia

que la meva vida és així.

Inici

El que es viu és un adéu
que lentament comença
quan el que parla diu:
Senyors, això d'aquí s'acaba.
Quan somriure ja no és una farsa
i respirar torna a tenir profit,
lluitar dona sentit, si la vida se'ns escapa
com ho fa l'aigua entre els nostres dits.
Coratge és el que dona força
quan no tenim un futur escrit
i caminar lentament provoca,
la seguretat que s'enyora,
quan deixem de ser petits.
Mes, quan obrim els ulls de sobte
i ens trobem amb la nostra realitat,
pensem que la vida no és lògica
i que mai ens hauríem de fer grans.
Per molta experiència que és guanyi
i saviesa en un instant,
enyoro aquella innocència innata
que tenen tots els infants.
Sempre es viu un adéu
que lentament comença,
quan el que parla diu:
Senyors, això d'aquí s'acaba.

 

Per la Maria...

No em deixis mai sola nena meva.

No creixis.

Quedat nena com lo que ets.

Sembla que no pugui pas ser

ahir dins el meu ventre

i avui ja marxes sense que jo hi pugui  fer res.

Els dies passen i no m'adono

que cada dia et perdo un trosset.

No, no creixis nena meva!

Dona'm una mica més de temps

per entendre que la vida

sols té un sortida:

nèixer

crèixer

i viure-la intensament.