ja sé que no té sentit
i que potser fins i tot
ha perdut la forma
però avui m'he trobat al mig del món
pensant en veu alta
dient el teu nom,
vivint amb la companyia
d'un somni,
que de tant repetir-lo
ja es creu real
i he tingut por,
la por dels que no saben
si l'adequat és somiar-te,
o transformar-te en realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada