reptant al silenci
i li diu que el temps no passa
si ella el tanca
amb pany i forrellat
dins la memòria
de quan érem petits
i ens mullàvem els peus
en aquella bassa
on l'aigua era sempre freda,
i els estius feien olor de poble
amb cadires a la fresca
on la gent gran et deia,
per fer-te gran
no vulguis córrer.
Per als meus avis allà on siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada