enmig d'agrestes tempestes,
bassals d'aigua
plens de plors,
el gust amarg de l'oblit
i l'avidesa del que el temps
passi en un sospir
i s'aturi altra vegada
si no és molt demanar,
allí on la nit ens va presentar
i les rialles ens van deixar nus
en aquella petita habitació,
per fer l'amor un i mil cops.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada