perquè tenien força per dir,
i estones per callar.
Tot tenia el seu temps
com el va tenir ahir,
i el tindria demà.
Així seria sempre.
No hi ha mesura en el fet de donar
quan es dóna perquè sí
i amb el perill de l'aventura
ens endinsem al desconegut
amb ulls clucs
i mans nues
però plenes,
de possibilitats infinites.
Sols cal deixar-se anar,
i de tant en tant,
obrir les ales
i enlairar-se.
Qué maco, Marta! de vegades costa deixar-se anar, però si no es fa mai, no se sap realment el que es pot arribar a viure.. una abraçada
ResponElimina