deslligada de les ombres.
No li importava anar nua
o despullada,
tant era si el tacte
ja la vestia
en les hores fosques.
La vida, li havia donat camins
però també laberints on perdre's,
i ara,
ja no buscava impossibles,
sols el tacte de carícies
que li diguessin
que tothom podia respirar,
en l'obagor
de les tenebres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada