El moment oportú

Em vull perdonar,
però mai trobo el moment oportú
per explicar-li al meu cor,
que m'he tornat a equivocar.
I ell, pacient torna a esperar
fins a la propera ocasió,
el proper despertar,
la següent papallona,
que vulgui tornar a volar
amb la llibertat de la ignorància,
la il·lusió del desig,
i les ganes d'estimar.
Altre cop
i les que facin falta,
les que siguin necessàries,
les que vinguin
a trucar a la meva porta
mentre respiri,
mentre tingui vida,
perquè jo sóc d'aquelles que pensa,
que les llàgrimes s'eixuguen
i la resta,
forma part de l'experiència.
Em vull perdonar,
però mai,
trobo el moment oportú.
L'hauré de buscar.